Sebastiana Fiol, La Modista (78)
INT. DIA. CA NA SEBASTIANA
El Tresorer observa des del taulell com La Modista remena lentament peces de roba a una habitació al cul de la botiga. Estan sols i el soroll d’una ràdio de fons adorna l’ambient. A terra, l’home ha deixat tres bosses d’anteriors compres. Amb dissimul, es dirigeix lentament a un dels penjadors situats al seu lateral esquerre, on hi ha un paper ocre que posa “Pendent”. Calcula els seus passos perquè el soroll no el delati. Hi ha penjades diverses peces de roba, entre elles camises, bruses i americanes, amb etiquetes de color rosa on hi ha anotacions dels arrangaments que s’hi han de fer i el nom del client. A l’habitació del costat La Modista cerca l’encàrrec que El Tresorer ha vingut a recollir.
MODISTA (concentrada, parlant sola a l’habitació)
Això ha d’estar…
Amb la mà fa anar la roba d’un costat a l’altre del penjador.
LA MODISTA
Això ha d’estar per aquí.
El Tresorer cerca entre la roba fixant-se amb la informació de les etiquetes. En una americana blava, hi llegeix el nom de Catalina Amorós Grimalt. Deliberadament l’agafa i es desplaça cap a l’aparador, de forma ràpida però sorollosa. El Tresorer introdueix l’americana en una de les seves bosses. La Modista, que ha sentit renou, s’inclina cap a l’entrada presenciant els fets, però per no evidenciar que l’ha enxampat s’enreda amb el que pot. El Tresorer fa veure que cerca la cartera. La dona es planta davant el taulell amb una bossa de cartó a les mans.
LA MODISTA
Ho he trobat.
A la rebotiga del seu local té més de tres-cents arxivadors amb un recull de les mesures i patrons de tots els clients que ha tingut al llarg dels anys. Gran part de la paperassa es troba en mal estat a causa de la humitat.
També despatxa merceria. Ca Na Sebastiana és el nom de la seva botiga i està ubicada a Los Geranios, un dels punts àlgids del petit comerç i tot el que implica: clientela fixa, mà d’obra cara però bon género, confecció exquisida i xerrameca. Quan algun exbatlle vol presumir de la riquesa del teixit comercial de la Ciutat de Palma, per molt mentida que sigui, sempre anomena la botiga de la modista.
És mig coixa, viuda. No li agraden els moixos. Considera que tenen massa pèl i això per la roba no convé. Quan ha estiuejat pels Llombards, més d’una vegada ha introduït moixos acabats de néixer dins d’una bossa de fems i els ha llançat dins un pou. Aquest crim ella el té molt naturalitzat. En cap moment s’ha plantejat que sigui delicte. És la seva forma de combatre la sobre població de moix salvatge i millorar el seu descans, ja que tota aquella colla de moixó miolant li impedeix dormir a les nits.
En algun moment de la seva llarga trajectòria professional ha tingut entre mans com a clients a tots els implicats en el cas, entre ells al tresorer i la consellera.
És mig coixa, viuda. No li agraden els moixos. Considera que tenen massa pèl i això per la roba no convé. Quan ha estiuejat pels Llombards, més d’una vegada ha introduït moixos acabats de néixer dins d’una bossa de fems i els ha llançat dins un pou. Aquest crim ella el té molt naturalitzat. En cap moment s’ha plantejat que sigui delicte. És la seva forma de combatre la sobre població de moix salvatge i millorar el seu descans, ja que tota aquella colla de moixó miolant li impedeix dormir a les nits.
En algun moment de la seva llarga trajectòria professional ha tingut entre mans com a clients a tots els implicats en el cas, entre ells al tresorer i la consellera.
Conjunt que porta al funeral dels Moixons amb el viso de fil, el collar que li regala el tresorer per al seu 60è aniversari, i la xarxa de dol rematada a mà que va heretar de la seva padrina, fundadora de Ca Na Sebastiana. Falda confeccionada per ella mateixa l’any 1998 i que ha portat a algunes noces i batejos d’hivern o tardor, com per exemple. Barnús que té a la casa des Llombards i que utilitza quan treu el fems o puja a sa fita de’n Bruna a estirar les cames. La resta són complements diversos de back up per si qualque look no funciona en set. Blouse de Louis Feráud que va comprar a París l’any 1970 quan va voler convertir la seva botiga en boutique i va pensar que anar a la capital francesa la podia inspirar. Conjunt de jaqueta sastre i falda fet amb llana, i pendent d’ajustar a partir de les pinces de darrera. El departament de direcció no es posa d’acord sobre si la peça representa el personatge de La Modista.