Director artístic d’una empresa que podria ser Camper (40)
Les seves companyes de feina el defineixen com una persona feixuga i pesada, però el sou se’l guanya. Jens Arne Lennart fa bona olor i sempre porta les ungles impol·lutes. Quan va mig gat mai respecta l’espai vital dels seus interlocutors i sol refregar el seu alè etílic i quatre perdigons de saliva a qui té al davant. Des de fa deu anys repeteix el discurs que a Mallorca s’ha de combinar tradició amb modernitat. Parla suec, anglès i alemany però la seva procedència és irrellevant.
Just acabat d’arribar a l’illa va ser enculat pel Dimoni sota un taronger als afores de Caimari. El sexe que mantingueren es va desenvolupar amb agressivitat. Sempre que pot, el cínic cosmopolita comenta l’anècdota amb orgull.
Coneix de vista a les víctimes. Ha coincidit amb ells en diversos esdeveniments on han compartit cocaïna.
“Do we know each other?”
Els hi demana irònicament l’última nit que coincideixen
S’aprofita del rembombori del doble crim per treure la nova campanya de sabates: dos nois nus llueixen com si fossin morts sobre una sabata enorme fluorescent. La publicitat encén un debat sobre la reproducció de la violència com a eina de màrqueting, que ell cataloga d’obsolet. Tot i aconseguir que el nom de l’empresa surti a tots els mitjans de comunicació que li interessen, la venda de sabates cau en picat. Amb un esperit de venjança ferotge, el germà d’un dels morts li pega un cop de puny a la sortida d’un local d’un concert de punk. El fet no transcendeix.
Durant la investigació, Rosa Bonet identifica empremtes dactilars del cínic cosmopolita a l’interior de la Vil·la Meravella. Per tal d’acostar-se al sospitós, Rosa Bonet es fa passar per una editora italiana d’un magazine de moda anomenat Puzzolento. Gràcies als seus inaudits dots psicosocials, cau en gràcia a l’empresari, i pot introduir-se als seus cercles socials i esdeveniments endogàmics on participa. En una nit de gatera, el cínic confessa a Rosa que sap qui va matar els Moixons, però declina desvetllar la identitat de l’assassí perquè es diverteix observant la incompetència policial per trobar al responsable del crim. L’endemà, el jove empresari desapareix.